• fou crític de teatre, de cinema, de música, d'arts plàstiques
• va escriure nombrosos articles sobre política i sobre les arts, especialment al diari "El Dia" (òrgan de les esquerres manresanes), que dirigí durant un temps.
• impulsà i fundàs, amb d'altres persones d'esperit inquiet, la revista avantguardista "Ara" i la penya del mateix nom, encarregada de promoure tota mena d'actes culturals.
• apassionat del jazz, en féu la presentació a Manresa, junt amb el pianista Ramir Torres, i fundà l'entitat jazzística Hot Club.

Amat és el paradigma de l'intel·lectual obert als corrents culturals més innovadors, a l'avantguardisme, a la modernitat, al debat de les idees. Fou un autèntic activista cultural.

Tota aquesta activitat cultural i periodística la compaginà amb la seva tasca d'escriptor, amb la d'actiu dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya i, durant un temps, amb la de secretari personal de l'alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas (desembre del 1932-octubre del 1936, tret del parèntesi produït pels fets del 6 d'octubre, en què Amat fou un dels molts manresans detinguts i empresonats).

Durant l'etapa revolucionària iniciada el 19 de juliol del 1936, Amat va intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran basílica gòtica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d'enderroc.
.
La Guerra Civil (1936-1939) va interrompre els seus estudis de dret. Es féu voluntari de l'exèrcit de la República, estudià a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat i fou destinat al front d'Andalusia. El juliol del 1939 travessà la frontera. Restà un temps als camps de refugiats d'Argelers i de Sant Cebrià, fins que fou mobilitzat com a treballador forçós de la "IX Companyia de Treballadors Estrangers" a Lorraine, prop de la línia Maginot.

El juny del 1940 fou empresonat per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on hi romangué durant gairebé cinc anys.

Després del seu alliberament, el maig del 1945, i d'un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946 va escriure l'obra K.L.Reich, en què narra de forma novel·lada la seva experiència als camps d'extermini nazis. Aquesta novel·la, atesa la seva qualitat literària i valor documental, ha estat considerada com un "clàssic" dins la literatura universal sobre els camps de concentració i és un testimoni escruixidor de les atrocitats del règim nazi. La censura franquista endarrerí la publicació de la novel·la fins el 1963. Dos anys després, l'obra va rebre el premi Fastenrah.

A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l'ostracisme. No podent tornar a la seva Manresa de sempre per raons polítiques evidents, es va establir a Barcelona.

El 1962, conjuntament amb d'altres companys ex-deportats, fundà l'Amical de Mauthausen. La constitució de l'entitat –que no va ser legalitzada fins molts anys després- era fidel al text del Jurament de la Deportació fet a Mauthausen el maig del 1945: "L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".

Dins l'àmbit literari, a més de K.L. Reich (editada el 1963), l'obra publicada d'Amat-Piniella comprèn els següents títols: Ombres al Calidoscopi (1933), El Casino dels senyors (1956), Roda de Solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966) i Les Llunyanies (Poemes d'exili) (1999).

Joaquim Amat-Piniella va morir el 3 d'agost del 1974 a la ciutat sanitària de Bellvitge. El 26 de març del 2004, en un acte solemne celebrat al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa, va entrar a formar part de la Galeria de Manresans Il·lustres.

Durant els anys 30, Amat-Piniella fou un home compromès amb la seva ciutat i amb el seu país, un republicà i catalanista convençut, que treballà activament per aconseguir una societat més igualitària i -segons les seves mateixes paraules- "per a una Catalunya ben lliure de tuteles i de controls". El feixisme destruí els projectes i les il·lusions de Joaquim Amat i de tants altres republicans que van lluitar pels seus ideals de llibertat i de justícia social.

Amat-Piniella, doncs, és un símbol d’aquesta generació de republicans i catalanistes, una generació “romàntica” (com assenyalava Montserrat Roig) que la Guerra Civil i el feixisme estroncà del tot i condemnà al silenci, a la presó, a l’exili o a la mort. Tanmateix, Amat-Piniella, amb el document esfereïdor -però alhora serè i esperançador- que ens ha deixat escrit, també simbolitza la deportació de milers de catalans, la lluita contra el feixisme, el combat de la dignitat humana contra la barbàrie, i la denúncia de l’horror nazi que exterminà milions de persones d’arreu del món.

De fet, Amat va defensar uns valors universals que avui dia continuen amenaçats (o són perseguits) a molts llocs del món. L'actitud, el testimoni i l'exemple d'Amat són, doncs, plenament vigents.

És per tots aquests motius que, en la tasca absolutament imprescindible de recuperació de la memòria històrica, cal reivindicar amb fermesa i rotunditat la insigne figura i obra del manresà Joaquim Amat-Piniella.