|
Amat-Piniella i Manresa |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Manresa, la seva ciutat Manresa va ser la ciutat de Joaquim Amat-Piniella. La ciutat on va néixer i la ciutat on va viure-hi fins que la Guerra i el franquisme l’en separaren. Joaquim Amat-Piniellla se sentia estretament lligat a Manresa, plenament identificat amb la ciutat i va deixar escrit que tenia “un viu esperit de manresanisme”. Com ja s’explica en l’apartat de la biografia, Amat va promoure i participar en múltiples activitats periodístiques i culturals manresanes. També va ser secretari personal de l’alcalde republicà Francesc Marcet. Durant la Guerra Civil, va ser una de les persones que més va treballar per a intentar salvar la basílica de la Seu, que perillava de ser enderrocada per ordre del Comitè Revolucionari Antifeixista. Dissortadament, la derrota de la República i el triomf de l’exèrcit franquista van comportar la separació física d’Amat de la seva ciutat, separació que es va veure agreujada per la seva llarga i dura estada al camp d’extermini de Mauthausen. Després del seu alliberament, Amat tampoc no va poder tornar a residir a Manresa per raons polítiques evidents: Amat-Piniella era un home absolutament identificat amb la República i havia lluitat per “una Catalunya lliure de tuteles i controls” com ell mateix havia escrit- i els jerarques franquistes locals no haurien permès el seu retorn. Amat va viure la resta dels anys a Barcelona. Això sí, sovint es reunia amb els amics manresans d’abans, alguns dels quals també s’havien vist obligats forçosament a viure fora de Manresa. D’altres amics seus residents a Manresa el visitaven al seu domicili barceloní. Amb alguns d’ells va mantenir-hi una amistat molt profunda. Amb els anys, Amat va fer alguna visita discreta a Manresa. Fins i tot, i segons explica Simeó Selga, l’any 1952, se li va tributar un petit i emotiu reconeixement públic. En un dinar de celebració del 25è aniversari de la inauguració de l’Institut Lluís de Peguera, celebrat al Casino de la ciutat i que congregà un gran nombre d’alumnes i exalumnes, el director de l’Institut, Jacint Rosal, va abraçar públicament Amat-Piniella, fent-li palès d'aquesta manera l’estima i l’agraïment que molts manresans sentien envers ell, i el va fer seure a la taula presidencial. Aquí es pot veure una imatge de l’acte. Tanmateix, al cap d’uns anys, arran d’una visita d’Amat a una exposició de llibres catalans ubicada a la plaça de Sant Domènec, un membre de la Falange local, que se’l va trobar casualment, es va adreçar a ell i va dir-li unes paraules que devien ferir-lo profundament, ja que Amat-Piniella pràcticament ja no va tornar més a Manresa. Només hi anà esporàdicament, de forma anònima i únicament amb la finalitat d’agafar l’autobús en direcció al Berguedà a veure la família de la seva muller, amb qui continuava tenint una intensa relació, malgrat que ella havia mort el 1949. L’animadversió del franquisme envers un nacionalista i republicà com Amat-Piniella també es va evidenciar arran de la seva mort. El periòdic franquista “Manresa” només va dedicar-li una breu nota biogràfica a la penúltima pàgina del diari. Manresa homenatja Joaquim Amat-Piniella Després de la mort d’Amat-Piniella i especialment després de la recuperació de l’Ajuntament democràtic, Manresa ha anat organitzant alguns actes d’homenatge a l’insigne manresà i l’Ajuntament ha dut a terme o ha donat suport a diverses iniciatives vinculades a la seva figura i obra. Heus-ne aquí la relació: Conferències de Ferran Planes i Montserrat Roig (1974) * Tardor 1974: poc després de la seva mort esdevinguda l’agost de 1974, encara en temps del general Franco-, la delegació comarcal d’Òmnium Cultural a Manresa organitza, en homenatge a Amat-Piniella, dues conferències a càrrec de Ferran Planes i Montserrat Roig sobre la seva figura. Ferran Planes va ser un gran amic d’Amat-Piniella i company seu al front de guerra, tant a Andalusia, durant la Guerra Civil, com durant la seva estada a França després del 1939. Així ho explica àmpliament al seu llibre El Desgavell, publicat el 1969. Per la seva banda, Montserrat Roig havia establert uns lligams molt sòlids amb Amat-Piniella i afirmava que gràcies a ell havia escrit la seva reconeguda obra Els catalans als camps nazis. En aquest document sonor podeu escoltar uns fragments de la intervenció de Montserrat Roig a Manresa Carrer d’Amat-Piniella (1980) * 1980: L’Ajuntament de Manresa dedica un carrer a Joaquim Amat-Piniella, atenent la proposta de la Comissió de Canvis de Noms de Carrers de la ciutat. Emotiu homenatge a Joaquim Amat-Piniella i als deportats als camps nazis (1985)
L' acte -que resulta molt emotiu i que agrupa un públic nombrós- consisteix en una xerrada de Montserrat Roig i les intervencions de Jacint Carrió, supervivent manresà de Mauthausen i Gusen i amic d'Amat-Piniella; Joan Mestres, president de l'Amical de Mauthausen; Simeó Selga, diputat al parlament de Catalunya i íntim amic d'Amat-Piniella i l'alcalde de la ciutat, Joan Cornet. Presenta l'acte Josep Emili Puig en nom dels organitzadors. L'homenatge a Amat-Piniella també va incloure (els dies 8 i 11 de maig) unes projeccions de pel·lícules i documentals referits als camps nazis. IMATGES DE L'OCTAVETA D'HOMENATGE CRÒNIQUES SOBRE L'ACTE APAREGUDES AL PERIÒDIC "REGIÓ7"
CRÒNICA I EDITORIAL SOBRE L'ACTE APAREGUTS AL PERIÒDIC "REGIÓ7" ![]() ![]() ![]()
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| tornar a dalt | anar a la portada |