|
|
|
|
|
|
|
L´Amat-Piniella premiarà Garrabou, Pons o Folch en un acte poètic obert al públic
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
regió7.cat
Toni Mata i Riu (Manresa)
Les novel·les Contra el silenci (Edicions de l'Albí), de Ramon Folch i Camarasa, i Confessió general (Proa), de Joan Garrabou, i el llibre de memòries Temps indòcils (Angle Editorial), d'Agustí Pons, són les tres obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella de literatura, que convoquen l'Ajuntament de Manresa i Òmnium Cultural del Bages i enguany compleix la vuitena edició.
A diferència del curs passat, en que l'acte de lliurament del guardó va tenir lloc en el transcurs d'un sopar, s'ha volgut obrir la festa a la ciutadania i el guanyador es donarà a conèixer el dia 19 de febrer, a les 8 de la tarda, en un acte públic que inclourà una lectura poètica, a l'Auditori de la Fundació Caixa Manresa.
El Premi Amat-Piniella va canviar de rumb l'any passat i va deixar de ser un guardó d'obra inèdita per recompensar una novel·la, llibre de memories o dietari ja publicat, escrit en llengua catalana, i que se centri en algun moviment social contemporani. La primera obra vencedora segons aquest nou format va ser el febrer passat Terres de lloguer, d'Antoni Pladevall.
Una comissió formada per representants de les diferents parts implicades en l'organització fa un any s'hi van afegir el gremi de llibreters i la Biblioteca del Casino ha seleccionat les tres obres finalistes, i el jurat format pels escriptors Imma Monsó i Antoni Pladevall, la bibliotecària Montserrat Caus i els membres d'Òmnium Jordi Estrada i Llorenç Capdevila decidirà el vencedor, que serà obsequiat amb una escultura signada per l'artista manresà Ramon Oms.
Ramon Folch i Camarasa obrirà el torn de presentacions el dijous 24 de gener, i Agustí Pons el tancarà el dia 7 de febrer. La novel·la de Garrabou, escriptor mort el 2002, serà glosada per Joaquim Maluquer i Isidor Cònsul el dia 31 de gener. Els tres actes, que seran oberts a tothom, començaran a les 8 del vespre i tindran lloc a la llibreria Petit Parcir.
L'acte de lliurament del premi tindrà la presència de l'actor Pep Munné, que recitarà poemes escrits per Joaquim Amat-Piniella entre 1940 i 1946, durant l'exili francès i andorrà i l'estada en camps de concentració nazis. Munné tindrà l'acompanyament musical de Sílvia Comes.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El vuitè premi Joaquim Amat-Piniella es lliurarà en un recital poètic a l'auditori Caixa Manresa
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Avui.cat
ACN. Maria Alba Riu
El vuitè premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella es lliurarà en un recital poètic a l'auditori Caixa Manresa
El vuitè premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella es lliurarà en un recital poètic a l'auditori Caixa Manresa. D'aquesta manera els impulsors del certamen, la delegació al Bages d'Òmnium Cultural i l'Ajuntament de Manresa, volen 'obrir' el lliurament del premi a tots els ciutadans. L'obra guanyadora es donarà a conèixer el 19 de febrer en una vetllada poètica a càrrec de l'actor Pep Munné amb l'acompanyament musical de Sílvia Comes. Aquest dimecres la comissió assessora del guardó ha fet públiques les tres obres finalistes, que són 'Contra el silenci', de Ramon Folch i Camarasa; 'Confessió general', de Joan Garrabou, i 'Temps indòcils', d'Agustí Pons. El premi té la col·laboració de la Biblioteca del Casino i del Gremi de Llibreters.
EL VUITÈ PREMI JOAQUIM AMAT-PINIELLA ES LLIURARÀ EN UN RECITAL POÈTIC A L'AUDITORI CAIXA MANRESA
L'escriptor Llorenç Capdevila; el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Ignasi Perramon; la presidenta d'Òmnium al Bages, Delfina Corzán i Montserrat Caus, de la biblioteca del Casino.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Propostes didàctiques sobre K.L. Reich, a internet
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Antoni Pladevall, amb Terres de Lloguer (Columna, 2006), guanya el premi Joaquim Amat-Piniella 2007
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
(diaridemanresa.com)
(Vegeu crònica gràfica de la vetllada literària)
Un jurat format per Lluís-Anton Baulenas, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada i Rafael Vallbona, tria aquesta obra entre les quatre finalistes.
El premi, consistent en una escultura de Ramon Oms, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2005 i la tardor de 2006.
L’acte de lliurament es va celebrer ahir dimarts, 27 de febrer, a partir de 2/4 de 10 del vespre, a la Biblioteca del Casino de Manresa, en el marc d’un sopar literari que va comptar amb la lectura d’alguns fragments de la novel·la El casino dels senyors, de Joaquim Amat-Piniella, per part de l’actor manresà Joan Cirera.
L’obra Terres de lloguer, d’Antoni Pladevall, ha resultat guanyadora de la setena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per primer cop es concedia a una obra publicada. El premi l’organitzen Òmnium Cultural del Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino i el Gremi de Llibreters.
El sopar que s’ha fet a la Biblioteca del Casino de Manresa, i que ha comptat amb la presència de diverses autoritats, els finalistes i els membres del jurat, així com d'alguns membres del món cultural i literari manresà, estava obert (amb places limitades) a tothom que volgués participar-hi. En el decurs d’aquest sopar, el conegut actor manresà Joan Cirera, ha llegit uns fragments de El casino dels senyors, de Joaquim Amat-Piniella, novel·la ambientada justament en l’espai que actualment ocupa la Biblioteca del Casino.
Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Lluís-Anton Baulenas, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada i Rafael Vallbona, que ha fallat a favor de la novel·la Terres de lloguer, d’Antoni Pladevall.
L’AUTOR GUANYADOR
Antoni Pladevall (Taradell, Osona, 1961) és doctor en filologia clàssica i professor de grec i llatí. Es va donar a conèixer amb els poemes Les noies de l’hoste, inclòs en el llibre col·lectiu 6 poetes 83 (premi Amadeu Oller, 1983). Ha publicat ressenyes i articles de tema literari a Revista de Catalunya, Reduccions, Els Marges i Serra d’Or, i estudis de tema historiogràfic sobretot a la revista Ausa, que va dirigir de 1990 a 1994. Ha publicat l’assaig La il·lustració a Vic (2000), el dietari La mentida original (2000), el volum de proses breus Quadern de can Garbells (2002), i les novel·les La lliça bruta (2001), Massey Ferguson 35 (2003) i la que ha estat premiada amb el Joaquim Amat-Piniella: Terres de lloguer (2006), que en el seu moment ja va guanyar el premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.
L’OBRA GUANYADORA
Terres de lloguer, publicada per l’editorial Columna el 2006, ja havia guanyat el premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler l'any anterior. Ha estat una novel·la aclamada per la crítica i amb molt bona acollida per part del públic durant tot l’any 2006. Lluny de les connotacions pejoratives que en altre temps havia tingut la novel·la rural, explica la realitat dels masovers, que no sent amos de les terres que conreen ni de la casa on viuen estan exposats a abandonar-ho tot quan l’amo (que generalment viu còmodament instal·lat a Barcelona) ho decideix en la revisió anual del contracte. Són pagesos que viuen allunyats dels nuclis de població i que combinen el conreu de cereals i patates amb la cria de bestiar. Són pagesos, però, que han viscut una transformació radical durant els últims trenta o quaranta anys que ha comportat, entre altres coses, la transformació dels conreus, l’abandó d’alguns camps i la no continuïtat de la pagesia en moltes famílies.
D’aquests últims trenta o quaranta anys s’ocupa, precisament, la novel·la Terres de lloguer. Els evoca amb pessimisme, això sí, com si es tractés d’un univers que, a poc a poc, desapareix sota l’inevitable signe d’un progrés tan humanament globalitzador com èticament enganyós. Es nota que l’Antoni Pladevall coneix de què parla, perquè la descripció de la vida quotidiana, dels costums i dels gestos dels personatges els fa propers al lector.
El retrat moral d’alguns personatges és més profund que el d’altres. De fet, la narració se centra en dos d’ells: un és el Vicenç del Molí de Sorribes, vell conco i esquerp que ha quedat com a únic estadant del mas i que es veu abocat a un procés de degradació professional i personal que el durà primer a caure malalt i després a una residència geriàtrica a la qual és incapaç d’adaptar-se l’altre és el Josep de la Teuleria, a qui els amos han fet fora del mas on ha viscut tota la vida perquè en aquelles terres volen construir-hi un camp de golf i s’enfronta a una depressió que el durà arran del suïcidi. Un i altre simbolitzen aquesta realitat que es troba, ja no en un final d’etapa, sinó en un final de tot i el drama d’aquesta pagesia crepuscular ens enfronta, en el fons, amb el drama universal de la pèrdua d’un món, d’uns valors i, fins i tot, d’un paisatge.
Escrita amb una prosa impecable solida però eficaç efectiva i prou complexa de frase tirant a llarga però que flueix com només els bons narradors saben fer fluir Terres de lloguer està formada per vint capítols amb vida pròpia. Cadascun podria ser una història independent. El conjunt, però, configura un mosaic potent, emotiu i corprenedor sobre un col·lectiu social (el de la pagesia) de vegades oblidat, sovint distorsionat per la literatura (que tradicionalment l’ha aprofitat tan sols per fer-ne la caricatura) i sempre maltractat pel curs de la història.
El premi Joaquim Amat-Piniella vol ser un reconeixement a aquesta obra publicada l’any passat.
ELS ALTRES FINALISTES
A part de la novel·la guanyadora, els altres finalistes eren:
El virus de la tristesa, de Jordi Cabré
Novel·la sobre el poder, la venjança i la força de les idees. La trama, que es pot qualificar d’espies o de política-ficció, gira al voltant d’un complot fictici contra el règim franquista dut a terme en un transatlàntic on s’ha de signar un acord entre les autoritats franquistes i les dels EUA i consisteix a incloure-hi una clàusula on es reconegui l’autodeterminació dels pobles. El text, en haver estat signat en territori internacional, encara tindria validesa avui dia.
Del passat quan era present, VI (1972-1974), de Maurici Serrahima
És la culminació d’un dels projectes memorialístics més ambiciosos i més valuosos de la literatura catalana. Serrahima repassa el dia a dia de la vida política i cultural (en aquest cas del final del franquisme), amb retrats de la gent que va conèixer i comentaris sobre el que li va tocar de viure.
Entre el roig i el negre, de Miquel Mir
La novel·la (que es podria inscriure dins del gènere de novel·la real) té com a objectiu la difusió del contingut del dietari d’un pistoler de la FAI-CNT, on es relata amb tot detall l’ambient anarquista dels anys vint i la participació en els saqueigs d’esglésies i cases burgeses durant els primers anys de la guerra civil. Miquel Mir ha esta set anys a novel·lar aquest diari, que va arribar-li per casualitat.
EL PREMI
En el seu nou enfocament, el premi Joaquim Amat-Piniella (després de sis convocatòries destinat a obra inèdita) té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.
Es procura, això sí, de dotar el premi, si no de diners, com a mínim de prestigi. Una de les claus, en aquest sentit, ha estat el procés de selecció de les obres finalistes per part d’una comissió assessora on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, i la confecció d’un jurat al màxim de transparent i acreditat.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ramon Oms expressa el patiment
d’Amat-Piniella en l'escultura del premi
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El Premi Joaquim Amat-Piniella ja té les seves quatre novel·les finalistes
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
MANRESA. (EUROPA PRESS)
'Terres de lloguer', d'Antoni Pladevall, 'El virus de la tristesa', de Jordi Cabré, 'Del passat quan era present VI (1972-1974)', de Maurici Serrahima i 'Entre el roig i el negre', de Miquel Mir són les quatre novel·les finalistes al Premi Joaquim Amat-Piniella, convocat per la delegació del Bages d'Òmnium Cultural i que aquest any arriba a la setena edició.
Òmnium Cultural ha convocat el Premi Literari Joaquim Amat-Piniella, ininterrompudament, des de l'any 2000, i fins ara es destinava a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
En la convocatòria d'aquest any el premi ha experimentat un conjunt de canvis substancials, amb la intenció de rellançar-lo i millorar-ne la repercussió. Si bé el tema no canvia, ja no es premiarà una novel·la inèdita, com fins ara, sinó una obra publicada a la qual el guardó, si bé simbòlic, hauria de donar prestigi i reconeixement.
Un jurat format per Lluís-Anton Baulenas, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada i Rafael Vallbona emetrà el veredicte durant un sopar literari que es farà el dia 27 de febrer, en el marc de les festes de la Llum de Manresa i de la Setmana del Llibre en Català.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El premi Joaquim Amat-Piniella guardonarà obres publicades
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El premi literari Joaquim Amat-Piniella, instituït l’any 2000, deixa de premiar originals inèdits i a partir d’ara distingirà obres publicades durant l’any anterior.
El premi tindrà com a objectiu premiar, com fins ara, una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi o se centri en els grans moviments socials contemporanis. La diferència serà que ja no s’hi presentaran obres inèdites sinó que es premiarà la que, entre les publicades en llengua catalana durant l’any anterior, s’adeqüi als requisits temàtic i lingüístic que s’acaben d’esmentar i es consideri la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
La dotació econòmica desapareix, i s’estableix en canvi un guardó emblemàtic que pot tenir forma de petita escultura o obra d’art, dissenyada per l’escultor manresà Ramon Oms.
- Requisits que han de complir les obres finalistes:
- Poden ser novel·les, llibres de memòries o dietaris.
- Les obres han de ser originalment escrites en llengua catalana.
- Les obres s’han d’haver publicat, en el cas de la propera convocatòria, entre l’1 de setembre del 2005 i el 31 d’agost del 2006.
- Les obres han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.
- Entitats convocants: Òmnium Cultural del Bages i Ajuntament de Manresa
- Entitats implicades: Òmnium Cultural del Bages, Ajuntament de Manresa, Biblioteca del Casino, una representació local del gremi de llibreters.
- Configuració del jurat, deliberació i emissió del veredicte:
- Una comissió assessora (formada per representants de totes les entitats implicades, així com d’altres personalitats destacades del món de la cultura al Bages) proposarà com a finalistes tres o quatre obres publicades durant el termini establert i adequades a les bases del premi.
- Es demanarà als membres del jurat que no formen part de la comissió si pensen que cal afegir-ne alguna i es tindrà en consideració a l’hora elaborar el llistat definitiu de finalistes.
- El jurat (format per cinc membres vinculats o no a les entitats implicades, i que en part poden coincidir amb la comissió assessora) es llegirà les novel·les finalistes i decidirà la guanyadora.
- Comissió assessora:
- Dos representants d’Òmnium Cultural: Llorenç Capdevila (coordinador del Premi) i Jordi Estrada.
- Dos representants de la Biblioteca del Casino: Montserrat Caus i Pep Molist.
- Un representant del gremi de llibreters: Toni Daura.
- Un representant del món cultural i literari manresà: Lluís Calderer.
- Un representant de l’Ajuntament: Iolanda Esteve.
- Jurat:
- Un representant d’Òmnium Cultural: Jordi Estrada
- Un representant de la Biblioteca del Casino: Montserrat Caus
- Un representant del món cultural i literari manresà: Llorenç Capdevila
- Dos escriptors de renom d’àmbit nacional: Rafael Vallbona i Lluís Anton Baulenas.
- Terminis: A començament de novembre es donaran a conèixer les obres finalistes i s’engegarà una campanya de dinamització social al voltant del premi.
En el marc de les festes de la Llum de Manresa (21 de febrer) es farà públic el veredicte i es procedirà al lliurament del premi.
Vegeu més informació sobre el premi
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Joaquim Amat-Piniella ja té auca |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Joan Vilamala (text) i Dani Hernández Massegú (il·lustracions) pengen a Internet l’”Auca de Joaquim Amat-Piniella (1913-1974)”. Aquesta auca, de 48 vinyetes, que fa un recorregut per la vida i obra d’Amat, es pot veure a l’adreça:
http://www.auques.cat/auques.php?auca=amat
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Agustí Segarra guanya el VI Premi Joaquim Amat-Piniella amb la novel·la “La ciutat en flames” |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Inauguració de l’exposició “Literatures de l’exili” al CCCB |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El CCCB inaugura l’exposició “Literatures de l’exili”, que conté un apartat important dedicat al manresà Joaquim Amat-Piniella.
La producció de l’exposició és a càrrec del mateix CCCB, de SEACEX i de l’Institut Ramon Llull. Els seus comissaris són Julià Guillamon, Joaquim Jordà i Francesc Abad.
Aquest és el text facilitat pel CCCB en relació a aquesta exposició:
“Perduda la guerra civil, l'any 1939, centenars d'intel·lectuals i escriptors travessaren la frontera i començaren el camí de l'exili. La seva destinació va ser, primer, França, des d'on va iniciar-se la diàspora que els duria a la República Dominicana, a Mèxic, a Xile, a Suïssa, a Anglaterra o als Estats Units.
L'exposició planteja un itinerari pels llocs de l'exili literari (1939-1975), fonamentalment en català, a través dels testimonis narrats pels mateixos escriptors mitjançant la seva producció literària i les seves vivències i històries personals: la desaparició d'un món, que obliga a prendre decisions i desenvolupar estratègies de supervivència. I també l'obertura cap a nous horitzons que es traduirà en un gran nombre d'iniciatives culturals.
L'exposició “Literatures de l'exili” ens enfronta amb la vivència d'aquests exiliats en una Europa sacsejada per la Segona Guerra Mundial, i reconstrueix la relació amb els països d'acollida, de l'altra banda de l'Atlàntic, en una experiència que enfronta la literatura catalana als grans temes de la identitat primitiva, de l'“altre” i de la vida de les grans metròpolis contemporànies.
L'exposició relatarà, en temps actual, la memòria que aquest trànsit ha deixat en els llocs citats. A cadascun d'aquests llocs també es produïren trobades decisives entre escriptors de diferents parts d'Espanya així com estretes relacions amb altres exiliats europeus. La mostra parlarà d'aquests nuclis d'agitació així com de la varietat i dificultat del seu assentament.
Des del punt de vista formal comptarem no sols amb el material documental escrit, fotogràfic i fílmic, sinó també amb aportacions genuïnes des del nostre present per explicar millor les petjades que queden d'aquest exili.”
L’exposició es podrà visitar fins el 29 de gener de 2006. Posteriorment es presentarà a Mèxic DF, Santiago de Chile, Buenos Aires i potser a Montevideo.
(Vegeu el dossier complet de l’exposició)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Edició de K.L.Reich per al públic escolar |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 Edicions 62 publica K.L.Reich en format de butxaca, en una nova edició pensada per al públic escolar. L’edició conté un estudi preliminar i diverses propostes de treball i de comentaris de text a cura de David Serrano. Segons l’editorial, el llibre és “una eina imprescindible per a professors i estudiants que ofereix importants recursos didàctics per a la preparació de classes, debats i examens” .
Podeu veure la referència que l’editorial fa d’aquesta nova edició, consultant el seu web:
http://www.empuries.com/
general.asp?id=8336
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| K.L.Reich, lectura prescriptiva de batxillerat |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L’obra K.L.Reich ha estat seleccionada com a lectura prescriptiva en els plans d’estudi de batxillerat pel departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
El llibre d’Amat-Piniella s’ha inclòs com a lectura prescriptiva per a la Literatura catalana de la modalitat d’Humanitats i ciències socials del batxillerat per a la promoció 2005-2007.
Podeu veure la resolució corresponent a:
secundaria_publics.pdf
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Antoni Puigverd publica un article sobre Amat-Piniella i K.L.Reich |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L’escriptor Antoni Puigverd escriu a “La Vanguardia” un article titulat “Verdad sobre verdad” en què fa grans elogis de la personalitat de Joaquim Amat-Piniella i de la seva obra K.L.Reich., i on, entre d’altres coses, afirma: “No parece que la versión completa de K.L. Reich publicada en el 2001 haya situado esta impresionante novela en el lugar que le corresponde. De haber sido leída y comentada por profesores, periodistas y gestores culturales del país, podría haber participado de una manera muy singular en el gran debate cultural de la Europa contemporánea: la revisión moral del atroz siglo XX”.
(Llegiu l’article sencer d’Antoni Puigverd clicant aquí)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Homenatge als manresans morts a Mauthausen i Gusen
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
“El Pou de la Gallina”
Gusen
En el 60è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, un grup de persones de la Catalunya central reten un senzill homenatge als manresans morts a Mauthausen i Gusen. Dels 13 manresans morts en camps nazis, 3 van morir a Mauthausen i 10 a Gusen. L’homenatge va consistir en una ofrena floral i una lectura de textos dels manresans deportats Jacint Carrió i Joaquim Amat-Piniella.
Josep Maria Cabané.
Gusen, 7-5-2005: Moment de l’homenatge. D’esquerra a dreta: Rosa Toran (Amical de Mauthausen), Jordi Pons, Manel gómez, Laura Casaponsa (llegint) i Joaquim Aloy. No apareixen a la foto Jorge Caballero i Anna Gabriel. Al darrere de Laura Casaponsa, el conseller de Relacions Institucionals Joan Saura.
Gusen, 7-5-2005: Les cinc roses que els membres de l’expedició van dipositar a la placa dedicada als manresans que Jacint Carrió va posar-hi el 1985 i que diu: “Als manresans morts per la llibertat a Gusen i Mauthausen. Us recorden familiars i companys. 6-5-1985”.
Josep Maria Cabané.
Es van posar cinc roses en record del moment de l’alliberament del camp, que Jacint Carrió en les seves memòries explica així: "Faltaven cinc minuts per a les cinc de la tarda del dia 5 de maig (el cinquè mes del calendari) del 1945 quan van arribar els aliats al camp de Gusen. Sempre he recordat aquesta data; per a mi va ser un moment màgic, carregat de cincs. Soldats americans van obrir les portes. Un oficial es va enfilar dalt d’una de les torres i va deixar caure la metralladora que hi havia hagut instal·lada des del 1941. “Som lliures, som lliures”. Va ser just en aquell moment que vam sentir-nos lliures. Lliures de la mort, però sobretot de la por i del terror".
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Aparecen cartas de Amat-Piniella escritas en campos de concentración |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
EL PAÍS
Manresa
Enric Badia
Joaquim Amat-Piniella (1913- 1974), autor de KL Reich, escribio varias cartas desde los campos de concentracion de Francia, paso previo al campo de exterminio de Mauthausen, origen de su libro. El historiador de Manresa Joaquim Aloy ha dado con estos documentos que Amat-Piniella envió a Ramon Martí Farreras, uno de los colaboradores de Francesc Macià en los hechos de Prats de Molló (1926). Estas cartas las conservan los herederos de Ramon Martí Farreras, la familia Martí-López. Ramon Martí participó en la Guerra Civil como miembro de las Brigadas Internacionales y posteriormente luchó contra la ocupación nazi en Francia. Escribió en los periódicos L'Independent , Midi Libre y Le Courrier de la Cité.
Tres de las cartas que ha dado a conocer Joaquim Aloy fueron enviadas por Amat-Piniella entre julio y agosto de 1939 desde los campos de concentración de Barcarès y Sant Cebrià, en Francia, mientras que la cuarta fue escrita en 1963, cuando el escritor había finalizado su novela K.L.Reich. Aloy destaca que las cartas aportan información desconocida, como el interés de huir a Chile para buscar un exilio que les librara de los campos de concentración, o la denuncia por Amat-Piniella de la represión franquista acerca de todo lo que hiciese 'olor de catalanismo'. El escritor manresano habla en las cartas a su amigo de recobrar 'la paz, la tranquilidad, la normalidad' y de conseguir 'el retorno de los exiliados para trabajar y poder vivir como personas y no como bestias enjauladas'.
Desesperación
La primera carta conservada fue escrita desde Barcarès cinco días después de que Amat-Piniella cruzase la frontera, y en ella el escritor expresa a Ramon Martí el deseo de reencontrarse y la imposibilidad de hacerlo después de su propia detención. Amat-Piniella busca auxilio para salir del campo de concentración. “No sé en qué situación personal estáis, pero como ahora es posible obtener la libertad a través de la intervención de un amigo, os agradecería que hicierais lo posible para reclamarme y sacarme de aquí”.
En su segunda carta explica la brutalidad de la represión franquista durante los últimos meses que Amat-Piniella pasó en libertad, y en la tercera narra la desesperación de los exiliados. En la tercera carta recuperada por la familia Martí-López, escrita des del campo de Sant Cebrià, Amat explica su interés por embarcar con su mujer rumbo a Chile, aspecto hasta ahora desconocido en la biografía del escritor, que vivió y sobrevivió a todo el tormento de los campos franceses y del campo de exterminio de Mauthausen.
En la cuarta carta (1963), Amat-Piniella justifica la redacción de su libro, uno de los referentes de los campos de exterminio nazis, publicado aquel mismo año. 'Miles de compañeros, docenas de amigos entre ellos, habían muerto, estaban muriendo o habían de morir como consecuencia de las penalidades de cuatro años y medio de campo'.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Més detalls de la vida d' Amat-Piniella
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Regió7
SUSANA PAZ
Manresa
Procedents de l' arxiu personal del manresà Ramon Martí Farreras, al qual fa poc han tingut accés els seus descendents, la família Martí-López, l' historiador Joaquim Aloy ha donat a conèixer quatre cartes inèdites escrites per Joaquim Amat-Piniella, que des d'avui es poden consultar a la web www.guiamanresa.com/amat.
Sabien que la intenció del manresà Joaquim Amat-Piniella, el 1939, era embarcar per anar a Xile? O el rotund motiu pel qual va escriure K. L. Reich, novel·la basada en la seva experiència a Mauthausen?: «Com que vaig sobreviure, el meu deure era, és i serà sempre pensar en els morts». Són dos aspectes de la vida de l' escriptor manresà que ara surten a la llum a través de quatre cartes inèdites (tres escrites als camps de concentració de França, el 1939, i la darrera, ja a Barcelona, el 1963) que ara ha donat a conèixer l'historiador manresà Joaquim Aloy. Les quatre cartes (transcrites, contextualitzades, amb anotacions i amb una explicació de la seva procedència) es poden consultar des d'avui a www.guiamanresa.com/amat, la pàgina web dedicada a l'escriptor manresà i realitzada pel mateix historiador i el seu fill, Arnau Aloy.
Les quatre cartes provenen, explica Joaquim Aloy, de la nombrosa correspondència que conservava en el seu arxiu personal el manresà Ramon Martí Farreras (Manresa, 1902-Carcassona, 1989) i a la qual els seus descendents, la família Martí-López, han tingut accés fa poc temps. Unes cartes, diu Aloy, «d' un gran interès testimonial, que aporten detalls de la vida d' Amat-Piniella, però també de la diàspora manresana posterior a la guerra».
La primera carta la va escriure Amat-Piniella al camp de concentració de Barcarès, el 19 de juliol del 1939, cinc dies després de travessar la frontera. A la segona, el 25 de juliol del 1939, Amat-Piniella explica alguns detalls fins ara desconeguts dels darrers mesos de la guerra i els primers del franquisme. La tercera, del 18 d' agost del 1939, està escrita al camp de concentració de Sant Cebrià. Aquí, Amat manifesta el seu interès d'embarcar ell i la seva esposa cap a Xile. No serà així. La quarta carta la va escriure el 28 de desembre del 1963, l' any en què havia publicat K. L. Reich.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
