Pere Gasol i Pujol

Un dels trets més significatius de la Guerra Civil fou la utilització de l'aviació, bàsicament per part del bàndol franquista, per a bombardejar la reraguarda enemiga, situada lluny dels fronts de combat. Catalunya fou durament bombardejada tot al llarg de la guerra: el nombre de morts per aquest motiu al nostre país supera les 5.000 persones, la gran majoria població civil. Fou un tràgic preludi del que s'esdevingué poc després a la II Guerra Mundial, quan les potències contendents aplicaren a més gran escala les tàctiques aèries experimentades durant la guerra de 1936-39.

Segons que diuen Josep M. Solé Sabaté i Joan Villarroya a Catalunya sota les bombes (1936-1939), «Catalunya fou castigada per una allau de bombes de tota mena que no solament provocaren la mort de moltes víctimes innocents, sinó que, a més de ser un element fonamental per decantar la moral de la reraguarda en el decurs de la guerra civil, fou un banc de proves tàctiques i tècniques militars que el règim franquista oferí als seus aliats feixista i nazi per guanyar la guerra civil iniciada amb la rebel·lió militar de juliol de 1936». Els mateixos autors assenyalen que una part molt considerable de víctimes moriren quan el curs de la guerra era totalment favorable a les armes franquistes: «No trobem cap justificació als bombardeigs que sofriren molts pobles catalans on majoritàriament moriren dones i criatures.»

El 1r bombardeig (21 de desembre del 1938)

El dia 21 de desembre de 1938, poc abans de la darrera i definitiva ofensiva militar franquista sobre Catalunya, hi hagué el primer bombardeig aeri sobre la ciutat de Manresa. Era el migdia d'un dia clar i assolellat, condicions meteorològiques òptimes per a l'aviació. Segons el comunicat oficial de guerra de l'exèrcit republicà, aquell dia, «prosiguiendo sus agresiones contra ciudades de la retaguardia republicana, la aviación italo-germana ha bombardeado hoy el casco urbano de Manresa, Vich y Tárrega, ocasionando víctimas entre la población civil, en su mayoría mujeres y niños».

D'altra banda, l'informe d'aquell mateix dia de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya en donava una informació més detallada (si bé no coincident amb la de diversos testimonis, sobretot pel que fa a nombre d'avions -inferior al que esmenta l'informe- i a pèrdues humanes i materials -vegeu l'annex-): afirmava que a les 11,50 hores havia sonat l'alarma antiaèria a Manresa i que a les 12'20 hores «dues esquadretes de 5 aparells, volant a una alçada d'uns 1.000 metres i entrant per la part N. direcció N.E. han llançat un centenar de bombes sobre Manresa, ocasionant la destrucció total de 9 edificis i parcial de 23. A conseqüència de l'agressió hi ha 12 morts i 65 ferits».

Algunes d'aquestes bombes foren llançades al sector dels Dolors i de la Font dels Capellans, tot seguint la xarxa d'alta tensió. Afectaren els camps de la Pujada Roja i n'hi hagué una que caigué a la carretera i va matar dues nenes, les germanes Maria i Marina Gibert i Rubinat, que fugien espantades cap a casa. Joan Vilajosana i Trullàs, veí del barri que va veure també com els avions es dirigien cap el centre de Manresa, precisava aquest tràgic fet: «el xofer d'un camió que hi passava en aquells moments va adonar-se de la presència dels avions, va aturar el camió i es va tirar a un marge. En aquests moments va caure la bomba, justament sobre el camió i aquest va quedar destrossat. Dues germanes que passaven per allà i que venien d'estudiar del col·legi dels Infants (que eren de la casa coneguda per cal Cinto, del carrer de les Cots) van rebre l'impacte de la metralla i moriren instantàniament». De retruc, la mateixa ona expansiva va esquerdar la façana de la casa anomenada del Control. Una altra bomba va malmetre la vaqueria de cal Closas, a poca distància de la Font dels Capellans, i va matar Maria Singla i Vila. D'altres explotaren, a poca distància d'allí, als camps del voltant de la via del carrilet.

Al sector de la prolongació de la Creu Guixera (a pocs centenars de metres d'on acaba l'actual carrer de Zamenhof) hi caigueren més bombes: algunes afectaren la Torre de l'Alberti i la casa contigua, cal Salvadoret, situades vora la via del carrilet. També fou bombardejat el carrer de la Llibertat: segons el testimoniatge de Rosa Cantarell i Codina, una bomba malmeté el pati del darrera del cafè Bellaterra (que feia xamfrà amb el carrer de la Font) i va matar tot el bestiar que hi havia. Una altra -que caigué al peu d'una paret, per on passava la sèquia, situada sota el castellet de ferro de l'actual FECSA, vora la carretera de Santpedor- tingué unes conseqüències ben tràgiques, ja que matà tres persones: el nen Àngel Samper i Santamaria i dos adults. I encara una altra bomba va caure en un camp de planter, més amunt de l'estació del carrilet, però no va arribar a explotar. Rosa Cantarell va veure com els avions travessaven la carretera de Santpedor en direcció al Puigberenger, on també bombardejaren. També van llançar bombes vora la zona on actualment hi ha la SAF, pels darreres de l'escorxador, en direcció al regadiu i, segons els testimoniatges de Lluís Serrat i Oliva i Dolors Lahoz i Sánchez, al sector del camp dels Barrets.

Una altra àrea de Manresa on el bombardeig de l'aviació franquista féu morts fou a la carretera del Pont de Vilomara. Segons el testimoniatge de Ramon Pujol i Roca, una de les bombes que afectaren aquell sector caigué al mig de la carretera, a l'altura del pont del carrilet, i matà tres treballadors que acabaven de plegar de cal Santasusana: Joan Brunet i Puig, Enric Torrents i Puyaltó i Manuela Gros i Pla. Els seus cossos destrossats quedaren enganxats a uns filats i uns plataners que hi havia. Un xic més amunt -poc abans d'arribar a l'Era del Xivit- també fou mort Ignasi Corrons i Lladó.

Foren especialment colpidores les bombes que caigueren a l'Era del Xivit i a la zona del voltant del carrer de Viladordis, on causaren un gran nombre de morts, entre els quals podem esmentar Maria Casas i Sala i el seu fill, Josep Guitart i Casas. Així mateix, l'aviació franquista abocà bombes pels camps del que avui dia constitueix el carrer de la Sardana (sense produir desgràcies personals conegudes), al carrer de les Saleses i a l'interior del pati de l'antic edifici de les Germanetes dels Pobres, situat al carrer de Sant Bartomeu, fins fa poc temps dipòsit municipal de detinguts. A continuació, altres bombes foren llançades al sector de la plaça de Sant Ignasi: una ensorrà l'edifici de la barberia (actual farmàcia Guañabens) que hi havia davant del col·legi del mateix nom -aleshores caserna-, una altra va caure a l'actual via de Sant Ignasi, davant el taller d'un boter. Igualment, una bomba tocà la teulada de l'edifici de Sant Ignasi, a l'indret on hi havia hagut l'altar major de l'església del mateix nom, enderrocada l'any 1936. Les bombes que explotaren en aquesta zona causaren la mort d'almenys tres persones: la de Valentí Bonvehí i Closas,  la d'un militar que travessava la plaça en aquell moment (i que, un instant abans, havia obligat una dona a estirar-se a terra, cosa que li havia salvat la vida), i la de Maria Cos i Tarrés, sota l'arcada del començament del carrer de Santa Llúcia.

Les bombes que llançà l'aviació franquista afectaren també la part del darrere del cinema Goya i algunes edificacions al peu de les escales del Carme. De la mateixa manera, més bombes produïren greus danys materials al carrer de Sant Miquel (on una d'elles va picar amb el xamfrà de la casa de la perruqueria Subirana i, de retruc, va caure davant de l'edifici de la sabateria de cal Fàbregas i en destruí l'aparador i bona part de la façana); a la Plana de l'Om (on fou malmès l'edifici de la carnisseria de cal Buc) i al carrer de les Barreres. En aquest darrer lloc, una bomba destruí el forn de pa anomenat de ca l'Urbici, situat a la cantonada amb el carrer de la Mel, on també va afectar el taller metal·lúrgic de cal Rosselló, davant per davant, segons precisa el testimoniatge d'Esteve Badia i Prat. El bombardeig en tot aquest sector acabat de descriure originà uns quants ferits, bé a causa de la metralla (com el cas de Cristina Castellón i Ros, que vivia davant el forn de ca l 'Urbici) bé, sobretot, arran de la trencadissa de vidres.

Finalment, també caigueren bombes a la plaça de Creus, a la de Montserrat, al voltant de la fàbrica de cal Vinyes -situada al passeig del Riu- i prop de l'Estació del Nord -al mig de la carretera-, no gaire lluny de la giratòria de les vies.

Segons el sumari que instruí el Jutjat de Manresa,  a conseqüència d'aquest primer bombardeig a la ciutat moriren 32 persones. Ara bé, cal afegir-hi el cas de Concepció Xerpell i Balet, que, segons el certificat de defunció que hi ha al Registre Civil de Manresa, morí el 18 de gener de 1939: la causa immediata de la seva mort fou una parotiditis supurada «a conseqüència de ferides del bombardeig del 21 del passat desembre»

Per tant, el bombardeig que l'aviació franquista efectuà sobre Manresa el dia 21 de desembre de 1938 causà, pel cap baix, 33 morts entre la població de la ciutat. Tanmateix, no podem descartar la possibilitat que el nombre de morts encara fos superior, perquè cal tenir present, per exemple, l'evolució d'altres ferits greus, la possible mort dels quals pot haver estat registrada més tard que la de Concepció Xerpell, en uns moments de gran confusió davant la imminent ensulsiada de les forces republicanes, i fins i tot posteriorment a l'entrada de les tropes i les autoritats franquistes, que no reconeixien oficialment la seva responsabilitat en els bombardeigs aeris sobre la població civil. En aquests casos, en els certificats de defunció no consten les circumstàncies en què la víctima rebé les ferides que li causaren la mort.

D'altra banda, el bombardeig tingué uns efectes realment desmoralitzadors entre els habitants de la ciutat: el dia 28 de desembre de 1938, la CNT es plantejava d'organitzar «algún acto de Frente Popular, con el fin de levantar la moral de los ciudadanos decaída a raíz del bombardeo». Al mateix temps, manifestava la seva preocupació «por lo que ocurre con los trabajos», ja que els obrers, «debido al bombardeo, no se presentan al trabajo alegando que tienen miedo».

El 2n bombardeig (19 de gener de 1939)

El segon bombardeig de què fou objecte Manresa tingué lloc el dia 19 de gener de 1939 al matí, 5 dies abans de l'entrada de les tropes franquistes (en un context de freqüents bombardeigs aeris que aquells dies afectaven els voltants de la ciutat, com ara la carretera de Calaf a Manresa). Segons el comunicat oficial de guerra de l'exèrcit republicà d'aquest dia, «los aparatos de la invasión bombardearon Igualada, Manresa y Valencia, causando víctimas entre la población civil».

Segons el testimoniatge de Pere Puig i Vila, aquesta vegada els avions franquistes van remuntar el riu tot seguint la via del carrilet, que va ésser bombardejada al sector comprès entre la mina dels Comdals i la de Sant Pau. Així mateix, com precisa el testimoniatge de Josep M. Augé i Costa, caigueren més bombes al magatzem de la ferreteria Armengou, a l'interior de La Gran Saldadora (temps després es posaren a la venda retalls de roba malmesa per la metralla), on hi havia un refugi fet amb bales de cotó que va evitar mals més grans, i als horts dels darreres del carrer de Carrió.

També fou bombardejada la via de l'actual RENFE, al voltant del sector de Can Poc Oli, on la Riera de Rajadell desguassa al Cardener. Per exemple, segons el testimoniatge d'Isidre Cors i Mangot, caigueren tres bombes sobre el lloc conegut per l'Olivar del Perellar. Els avions també bombardejaren el sector del camí de Santa Caterina (aleshores carrer de València), tot seguint les línies d'alta tensió. A més, tal com confirma el testimoniatge de Gaietà Castany i Canas, tres bombes explotaren al voltant de la Granja Montserrat, prop de la Catalana. Una d'elles afectà un petit destacament de soldats que s'hi havien instal•lat provisionalment en la retirada i que tenien cura d'uns coloms missatgers: segons el Libro de Partes de la Creu Roja del mateix dia 19 de gener de 1939, s'efectuà el «traslado de un herido desconocido desde la Granja Montserrat al Hospital Militar Base nº 1».

En aquest segon bombardeig -de menys intensitat que no el primer-, igual com els dos metrallaments posteriors, sembla evident que el nombre de víctimes fou sensiblement inferior; la població, després de l'experiència del primer bombardeig, restava atenta als continus tocs de sirenes que avisaven de possibles atacs aeris. Molta gent, d'altra banda, es va amagar durant els darrers dies de guerra i, lògicament, això feia disminuir el risc.

Per les mateixes raons que esmentàvem en el cas del primer bombardeig, hem de posar en qüestió les dades oficials. Segons aquestes, no es produí cap víctima ni en el segon bombardeig ni en els dos metrallaments posteriors. Tanmateix, al Libro de Partes de la Creu Roja, als fulls corresponents al dia 19 de gener de 1939, hi ha constància del «traslado del cadáver de José Molins muerto a causa del bombardeo desde la calle Valencia al Cementerio Municipal de ésta». Com a exemple del que afirmàvem en parlar del primer bombardeig, veiem que la mort de Josep Molins i Perarnau no consta al Registre Civil fins al 13 d'abril de 1939. Segons aquesta font, morí a conseqüència d'un «shock traumático», el 19 de gener, «en la finca de su propiedad "Vista Alegre"». En cap moment el certificat de defunció no especifica les causes d'aquest «shock traumático». A més, al Libro de Partes de la Creu Roja d'aquell dia 19 també s'esmenta que els portalliteres de l'entitat «han efectuado el traslado del cadáver de Luis Arquesón, muerto a causa del bombardeo aéreo, desde Los Condales al cementerio municipal de ésta». Aquesta persona morta a causa del bombardeig aeri es deia Lluís Arquerons i Bofill i fou atrapat per les bombes de l'aviació franquista al voltant del pont de Can Poc Oli. D'aquesta manera, doncs, al marge de l'evolució del militar ferit a la Granja Montserrat, podem afirmar que, pel cap baix, dues persones resultaren mortes a causa del bombardeig aeri sobre Manresa del 19 dia de gener de 1939.

D'altra banda, com ja hem dit, Manresa també rebé metrallaments aeris per part de l'aviació franquista. Un d'aquests el podem datar el mateix dia 19 de gener, a la tarda, quan avions de combat Heinkel 112, de fabricació alemanya, procedents de Balaguer i volant a una altura que oscil·lava entre 2.000 metres i 3.000, metrallaren l'estació de Manresa Alta. En aquells moments, a l'estació hi havia un tren militar -alguns vagons del qual quedaren inservibles- que anava a Guardiola de Berguedà i els soldats s'hagueren d'amagar pels camps dels voltants.

Segons que afirma Ramon Pujol i Roca, l'altre metrallament, del qual no podem precisar la data, també afectà el carrilet a l'altura de la Font dels Capellans. Igualment, segons diversos testimonis, també hi hagué metrallaments aeris al sector del carrer de Sant Andreu (vora les instal·lacions de la Companyia Anònima d'Electricitat) i a la teulada de l'edifici de cal Marquet, empresa dedicada aleshores a la producció bèl·lica.

En definitiva, aquests metrallaments (i els bombardeigs sobre la reraguarda en general) tenien, a més, uns objectius psicològics molt clars: desmoralitzar la població civil i dissuadir  qualsevol intent de resistència. Segons els testimonis consultats, hom ja estava cansat del patiment i de les misèries de la guerra, i, davant un perill al qual no es podia fer front en condicions d'igualtat (pràcticament no hi havia defenses antiaèries), s'accentuà el desig que s'acabés la guerra d'una vegada. Cal no oblidar que -en vigílies de la II Guerra Mundial- era la primera vegada que s'experimentaven aquest tipus d'atacs aeris en massa. Per tant, els habitants de Catalunya i de d'altres zones republicanes de l'Estat foren les primeres víctimes d'aquestes provatures que realitzaren, en territori peninsular, les aviacions de l'Alemanya nazi, de la Itàlia feixista i, en col·laboració directa amb aquestes, la de l'Espanya franquista.