|
|
|
Segell d’una pesseta de la Junta de Defensa Passiva de Manresa, confeccionat amb la finalitat d’obtenir fons per als seus projectes de defensa contra els bombardeigs. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Imprès de subscripció oberta per la Junta de Defensa Passiva per a sufragar els seus treballs. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Rebut a favor de la Junta de Defensa de les multes cobrades a diversos ciutadans per no haver elegit responsables de casa. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Rebut de la quota pagada a la Junta de Defensa de Manresa, destinada a la construcció de refugis. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Comunicat sobre la constitució oficial de la Junta de Defensa de la Població Civil, l’1 de desembre de 1936. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Notificació de l’Ajuntaments als ciutadans sobre la constitució de la Junta de Defensa i mesures preventives per a protegir-se dels bombardeigs. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Primeres mesures acordades per la Junta de Defensa, l’endemà de la seva constitució. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa)
|
|
Ban de la Junta de Defensa, del 8 de gener del 1937, que pretenia la mobilització de la població per a la construcció de refugis. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Carta de Aniceto León Garre, secretari de la Junta de Defensa de la Població Civil de Manresa a l’alcalde de Manresa, sobre la necessitat d’adquirir urgentment caixes de dinamita per a continuar les obres dels refugis (15-2-37). (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Ordre de l’alcalde de Manresa als responsables de casa perquè passessin a recollir l’assignació del seu refugi que els pertocava (4-6-37). (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Ban de la Junta de Defensa, del novembre del 1937, sobre les aportacions econòmiques forçoses. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa)
|
|
Mostra d’una multa de les moltes que s’imposaren als ciutadans per no acudir a treballar en la contrucció dels refugis (novembre del 1937). (Arxiu Històric Comarcal de Manresa)
|
|
|
|
Rebut de material explosiu lliurat a la Junta de Defensa Passiva (8-6-38). (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Nota del “Front Popular” en què es posa a disposició de la Junta de Defensa Passiva. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Circular de la Junta de Defensa al Sindicat de Professions Liberals de la CNT en què els demana que participin de la subscripció que s’ha obert per a sufragar les obres dels refugis. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Crida de la Junta a la mobilitació general de la població per accelerar els treballs de prevenció dels bombardeigs. (13-12-1938). Vuit dies més tard Manresa patiria el primer bombardeig aeri. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
Editorial del diari “UGT”, del 22 de desembre de 1938, respecte al bombardeig aeri del dia abans sobre Manresa que causà 33 morts. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa) |
|
|
|
Notícia que els diaris El Dia i UGT donaren sobre la mort de l'eminent professor universitari manresà Francesc Barjau i Pons, víctima del bombardeig aeri que assolà Barcelona el 19 de gener de 1938. Nascut a Manresa l'any 1852, Francesc Barjau fou catedràtic d'Hebreu a la Universitat de Sevilla (durant els anys 1895-1904) i d'Hebreu i Àrab a la de Barcelona fins a l'any 1922, quan es jubilà. A més, fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. El bombardeig franquista del dia 19 el va sorprendre quan passejava amb la seva filla, que també hi morí. Igualment, al començament de la guerra, a causa de la repressió, moriren dos dels seus fills: el notari Eustaqui Barjau i Martí i el caputxí Jaume (Pare Josep Oriol de Barcelona), qui fou assassinat a Manresa, on havia estat destinat. (Arxiu Històric Comarcal de Manresa)
|
|
