HistÒRIA a Manresa

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Srebrenica,
la vergonya d'Europa
 
 
webs temàtiques
Moments històrics de Manresa i altres informacions sobre la Manresa Mil.lenària.
 

El dijous dia 12 de gener de 2012 es presenta un nou web amb les dades de més de 1.800 manresans privats de llibertat durant el franquisme


El proper dijous 12 de gener, a les 20:00 h, el Centre Cultural El Casino acollirà la presentació del darrer projecte de l’Associació Memòria i Història de Manresa: el web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975).

Aquest nou web -que estarà inclòs al portal telemàtic www.memoria.cat- recollirà les dades dels més de 1.800 manresans i manresanes que van patir privació física de llibertat sota el règim franquista per raons polítiques. Inclourà aquelles persones que van estar en camps de concentració, batallons de treballs forçats, presons o altres instruments que la dictadura va crear per castigar els perdedors de la Guerra Civil i els dissidents polítics, alguns dels quals van acabar sent executats o bé van morir en reclusió.
A més de la llista de persones privades de llibertat (a la qual es podrà accedir per mitjà d’un motor de cerca, o bé clicant  directament sobre els noms), també inclourà un miler de documents procedents de diferents arxius i una anàlisi estadística de les dades recollides, que valorarà per primer cop l’impacte real de la repressió franquista a la capital del Bages.
Per elaborar aquest cens s'han consultat fins a vuit arxius, a més de diferents col·leccions documentals privades. A diferència de la majoria de municipis de l’Estat, Manresa conserva una bona part de la documentació generada per la repressió franquista tot just acabada la guerra.
Pocs municipis de Catalunya i de l’Estat espanyol disposen d’un cens d’aquestes característiques, fruit d’un projecte que té el suport del Ministerio de la Presidencia. 
L’acte del dia 12 comptarà amb les intervencions de Joaquim Aloy, Joan Albert Pons, Conxita Parcerisas i Josep Alert.

Fitxa de llibertat vigilada d'Anna M. Solà Sardans

Associació Memòria i Història de Manresa

Surten a la llum set cartes inèdites de Pau Casals que expressen l'esperança a tornar de l'exili, escrites entre 1945 i 1948

"Cal que, quan anirem a casa, ens presentem de manera a no fer llàstima a ningú. Molts s'alegrarien de veure'ns vells i malmesos"


http://www.memoria.cat/creus.casals
A partir d’avui es poden consultar a memoria.cat set cartes inèdites, dues targetes i una felicitació que el violoncel·lista Pau Casals va enviar al polític i industrial Jaume Creus.
De les set missives, tres són de 1945, dues de 1947 i dues més de 1948. Pau Casals hi reflecteix l’alegria per la victòria dels aliats a la Segona Guerra Mundial i l’esperança a poder retornar a Catalunya, compartida amb els exiliats: “La nostra alegria és gran –escrivia el maig de 1945 a Jaume Creus-. Ara, que aviat ens deixin tornar a casa. Suposo que a San Francisco s’ocupen de nosaltres. Si no fos així, quina decepció la nostra i quina injustícia”. I el 1948 animava Jaume Creus amb aquestes paraules: “Que la seva salut sigui bona. Cal que, quan anirem a casa, ens presentem de manera a no fer llàstima a ningú. Molts s’alegrarien de veure’ns vells i malmesos”.
Tanmateix, les potències aliades no farien res per treure Franco del poder i la decepció de Casals –efectivament- seria enorme: “...la pobra Catalunya nostra serà destrossada! Quina traïció, quina cosa! És el col·lapse de la meva vida!”, manifestà al doctor Trueta en constatar l’actitud dels aliats. Molts catalans, entre ells el mateix Casals, no podrien tornar i moririen a l’exili. Jaume Creus, que s’havia exiliat també el 1939, va tornar el 1949.
Podeu veure les cartes, la corresponent transcripció i una selecció de les frases més significatives en aquest enllaç:
http://www.memoria.cat/creus.casals

Més informació:
Associació Memòria i Història de Manresa
Aloma Vilamala (premsa) – 680 567 473
www.memoria.cat/creus

Un fons que es publicarà progressivament

D’on han sorgit aquests documents? Memoria.cat va publicar el passat 13 d’octubre, cinc cartes inèdites de Lluís Companys i altra documentació que havia conservat Jaume Creus i Ventura. Arran d’aquest fet, Lluís Willaert, de Barcelona, es va posar en contacte amb nosaltres. Willaert, dentista de Jaume Creus, havia mantingut una estreta amistat amb ell i conservava documentació seva. Ens va lliurar diversos documents de Jaume Creus perquè els incorporéssim al web i els ingresséssim a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La documentació aportada comprèn també cartes de Ventura Gassol, Joan Casanovas, Josep M. Batista i Roca, Joan Alavedra, Emili Granier Barrera i Josep Trueta. També n’hi ha de Josep Irla, Carme Ballester, Rovira i Virgili, Carles Cardó i Heribert Barrera. La documentació cedida conté una dotzena de fotografies de l’enterrament de Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya entre els anys 1933 i 1936, i dues fotografies de l’homenatge que es va tributar a Pompeu Fabra, a Prada de Conflent, el 1948.
Tots aquests documents els anirem penjant progressivament al web dedicat a Jaume Creus.

Associació Memòria i Història de Manresa

Memoria.cat

El 10 de setembre de 1976, la vigília de la Diada Nacional, el pavelló del Congost de Manresa va acollir un dels actes més multitudinaris de la transició a la ciutat. Sota l’impuls de l’Assemblea del Bages, al voltant de 3.000 persones segons l’organització i la premsa –unes 1.600 per la Guàrdia Civil- van assistir a un acte de reivindicació de l’assoliment de plenes llibertats individuals i nacionals, just un dia abans de la coneguda concentració a Sant Boi de Llobregat.

Associació Memòria i Història de Manresa

Memoria.cat

Aquest web presenta més de 2.000 documents, imatges i retalls de premsa sobre els primers vint anys del franquisme a Manresa. Tots els documents són inèdits. La seva localització és fruit d’una recerca llarga i sistemàtica, que s’ha realitzat especialment a l’Arxiu Municipal de Manresa. Alguns documents són tan il·lustratius que parlen per ells mateixos.

Associació Memòria i Història de Manresa

Avui, dijous 14 d’abril, fa 80 anys de la proclamació de la República

Avui, dijous, 14 d’abril, fa 80 anys de la proclamació de la Segona República. El web que va crear la nostra Associació l’any 2006, "La República a Manresa en un clic (1931-1936)", continua essent el més complet d'un municipi de l'Estat espanyol dedicat a la República.
El web aplega uns 2.000 documents escrits, 600 imatges, 250 notícies, alguns films i diversos vídeos d'entrevistes a testimonis de l'època.
És especialment remarcable la documentació que s’hi pot veure dels dies 14, 15 i 16 d’abril. Hi destaquen l’acta de constitució de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa i els seus bans i comunicats de proclamació de la República; la valuosa correspondència entre el president Macià i l’Ajuntament de Manresa, el telegrama del governador civil en què demana novetats, una acta de la reunió amb membres de la CNT, unes notes manuscrites sobre aquesta mateixa reunió i el comunicat de destitució del jutge municipal. Com a curiositat, una factura del desaparegut Cafè Bar Miquela de l’àpat que devien fer els membres de la junta en un dia frenètic d’activitat, i diferents papers amb el nou segell de la junta de govern, que va ser estampat diverses vegades perquè s'acabava d'estrenar.
Podeu veure aquests interessantíssims documents en aquest enllaç: http://goo.gl/oH8F0
També hi podeu llegir els diaris manresans de l’endemà de la proclamació, concretament tres de diferent signe polític (“El Dia”, “El Pla de Bages” i “Pàtria”): http://goo.gl/hHgu4

Igualment, els records que onze manresans encara conserven d’aquell dia (gravació en vídeo): http://goo.gl/zsbPy

I el testimoni oral de dos manresans més: http://goo.gl/glMc4

Finalment, els textos que sobre la proclamació de la República a Manresa van escriure deu manresans (entre els quals Joaquim Amat-Piniella, Francesc Farreras i Duran i Jacint Carrió): http://goo.gl/iAUCh

L'adreça del web de la República és aquesta:
www.memoria.cat/republica
 

Associació Memòria i Història de Manresa


Els quaderns d’escola d’un noi manresà entre els anys 1927 i 1932

Fa 78 anys en un treball escolar ja es reclamava l'Estatut, "tal com el poble va votar-lo"

La recent sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i la manifestació del 10 de juliol a Barcelona han posat d’actualitat aquesta redacció escolar -escrita fa 78 anys- del manresà Maurici Casasayas i Aloy, titulada “VOLEM L’ESTATUT TAL COM EL POBLE VA VOTAR-LO”.

Maurici Casasayas, que actualment té 90 anys i que aleshores en tenia 12, el 25 d’abril de 1932, l’endemà de la gran manifestació que hi va haver a la plaça de Sant Jaume en defensa de l’Estatut d’Autonomia del 1931 -que estava essent mutilat al Congrés de Diputats de Madrid-, va escriure aquesta redacció a l’escola on anava, la de Pau Guiu Domingo.

Aleshores el mecanisme d’aprovació de l’Estatut va ser diferent que el de l’actual. Primerament, el 2 d’agost de 1931 l’Estatut va ser aprovat pel poble de Catalunya (hi va participar el 80% de l’electorat i va tenir una votació afirmativa del 97%) i després va ser debatut al Congrés, on va ser notablement retallat. Maurici Casasayas demanava al seu escrit la integritat de l’Estatut de 1931, un Estatut que conferia unes atribucions enormement superiors a l’actual. Només cal recordar el primer article: “Catalunya és un Estat autònom dintre la República espanyola”.

El text de Maurici Casasayas és el següent:

“VOLEM L’ESTATUT TAL COM EL POBLE VA VOTAR-LO”
“Catalunya va ésser la regió d’Espanya que va contribuir més a l’adveniment de la República; obtinguda ja la República, els parlamentaris catalans nombraren una junta, la qual va escriure les lleis en què volien ésser governats els catalans per si mateixos, o sia l’Estatut.
Format ja l’Estatut, aquesta junta el presentà al govern espanyol perquè l’estudiés. Passat algun temps, varis diputats de Castella i també algun de català, que per mitjà dels seus discursos i manifestacions, per mitjà de la premsa o personalment fan que els altres pobles d’Espanya protestin i facin guerra a l’Estatut, dient que els catalans “lo”que volen és separar-se de les altres parts d’Espanya i ésser independent, perquè el govern no aprovi l’Estatut.
Ahir a Barcelona es va celebrar una gran manifestació sobre (?) que tots els catalans volem l’Estatut i que hi assistiren comissions de tots els pobles de Catalunya per demostrar als altres pobles d’Espanya que els catalans volem el nostre Estatut. Demà es tornaran a reunir els diputats i es començarà a discutir l’Estatut. ¡Visca l’Estatut!
Manresa, 25 d’abril de 1932
Maurici Casasayas"

Memoria.cat va oferir, el desembre de l’any passat (12/09), la reproducció d’una setantena de pàgines de cinc quaderns escolars de Maurici Casasayas, corresponents als anys 1927-1932. S’hi pot constatar les grans diferències entre l’ensenyament dels anys de la Monarquia i els de la República. Ho podeu veure a l’enllaç següent: www.memoria.cat/quadern

Història a Manresa

Consulta popular per la independència de la Nació Catalana, convocada per la societat civil,
malgrat l'oposició frontal d’alguns governants (democràtics) de l'època .

“Per més que expliquem les barbaritats que vam patir
als camps nazis, cap paraula no és suficient per descriure’n l’horror”

(Paraules de Jacint Carrió en l'homenatge a Joaquim Amat-Piniella, el 10-5-1985)
 
Jacint Carrió va ser un home senzill, entusiasta, entranyable, una persona que es feia estimar.

Les seves fermes conviccions republicanes i catalanistes van dur-lo a lluitar per la República i en contra del feixisme. Perduda la guerra, es va haver d’exiliar nord enllà, on continuà el seu combat contra el feixisme, ara amb els nazis com a enemics. Fet presoner, va sobreviure durant més de quatre anys als camps d’extermini de Mauthausen i Gusen. En sortir-ne, va dedicar una bona part de la seva vida a explicar arreu les atrocitats que hi va viure i veure per evitar que mai es tornés a repetir una barbàrie com aquella.

El web de Jacint Carrió vol ajudar a difondre la seva obra i el seu pensament, tan magníficament recollit en el seu llibre de memòries. Alhora, pretén ser un modest homenatge a la seva tasca incansable en favor dels valors de la pau, la reconciliació i l’aprenentatge de les lliçons de la història. Finalment, el web es proposa testimoniar i reconèixer el patiment de tots els manresans que es van haver d’exiliar i, especialment, dels que van deixar la vida als camps d’extermini nazis.

                                                                                                                                                                                         Joaquim Aloy

http://memoria.cat/jacint/

Associació Memòria i Història de Manresa

Una carpeta amb quaderns escolars dels anys 1927-1932

Memoria.cat ofereix la reproducció d'unes setanta pàgines de cinc quaderns escolars de Maurici Casasayas Aloy, un manresà que d'aquí a pocs dies farà noranta anys i que de petit havia anat a l'escola del mestre Pere Guiu Domingo, de la capital del Bages.
Els quaderns corresponen als anys 1927-1932. A través seu podem constatar les grans diferències entre l'ensenyament dels anys de la Monarquia i el dels anys de la República.
Si els quaderns del període monàrquic són tots escrits en castellà i s'hi poden llegir textos sobre la bandera espanyola, la "Fiesta de la Raza" i la "Marcha Real", els quaderns de l'època republicana són quasi tots escrits en català i parlen de la història i la geografia del nostre país, amb un especial relleu pel que fa a fets com la proclamació de la República, l'aprovació de la Constitució, la defensa de l'Estatut i la famosa visita del president Macià al Teatre Kursaal. Aquell dia, segons el quadern escolar de Casasayas, "no era ple a vessar, ni de gom a gom. N'era molt més encara. Semblava que haguessin abocat al públic amb un cabàs gegantí".

La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes, va ser presentat a Manresa, en un acte multitudinari, que es va convertir en un homenage a les persones que es van veure privades dels seus drets més essencials durant la dictadura.
El nou web inclou 41 entrevistes: 23 a persones que van patir privació de llibertat i 18 a familiars d'empresonats. També inclou uns 800 documents, una cronologia i una bibliografia.
Tot plegat ho podreu trobar en aquesta adreça web: www.memoria.cat/presos

Associació Memòria i Història de Manresa

Memoria.cat ofereix enllaços a més de 150 webs de memòria històrica

El web de l'Associació Memòria i Història de Manresa (www.memoria.cat) amplia fins a més de 150 webs l'apartat d'enllaços relacionats amb la memòria històrica.
A la nova llista, els webs apareixen classificats ara de la manera següent:

  • Memorial Democràtic
  • Arxius catalans de referència
  • Arxius de l’Estat espanyol
  • Centres d’Estudis
  • Espais de memòria
  • Associacions i webs sobre memòria històrica
  • La República
  • Els bombardeigs franquistas
  • Les víctimes de la Guerra Civil, el franquisme i la deportació
  • L’exili
  • Altres webs sobre la Guerra Civil
  • Altres webs sobre la repressió
  • Dones i memòria històrica
  • Fòrums
  • Blogs
  • Manresa-Bages

L’apartat amb més enllaços és el de les associacions, amb un total de 35, seguit del de l’exili, amb 34, i el de les víctimes de la guerra, el franquisme i la deportació amb 24 enllaços.
Es pot consultar a l’apartat “Enllaços” del nostre web: memoria.cat/enllaços.
Associació Memòria i Història de Manresa

La Setmana Tràgica a Manresa, en imatges.

Amb motiu dels cent anys dels fets de la Setmana Tràgica a Manresa, us mostrem 10 imatges de les esglésies i convents cremats a la ciutat el 29 de juliol de 1909.


Les podeu veure al següent enllaç:
http://www.memoria.cat


Nova web de l'Associació Memòria i Història de Manresa

Pàgina web que recull el resultat de dues entrevistes que els membres de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Joaquim Aloy i Pere Gasol, van mantenir -el 2006 i el 2008- amb Josep Maria Ainaud de Lasarte.

- Opinions sobre personalitats manresanes
- Opinions, records i vivències personals
- Opinions sobre Catalunya i el seu futur
- Opinions sobre alguns fets de la Història de Catalunya

- 32 vídeos de Josep Maria Ainaud de Lasarte, l'home que "ho sap tot".


 

"Les repressions de la guerra i la postguerra a Manresa"

Aquest web tracta de les repressions que hi hagué a Manresa -com a reflex del que passava arreu del país- durant la guerra i la postguerra, bo i centrant-se especialment en les víctimes mortals.



Recull d'històries de dones manresanes de naixement o d'adopció.
De dones conegudes, de desconegudes i d´anònimes. Aquest blog vol ser un espai obert de comunicació i de divulgació històrica. DESCOBRIU-LES.

Autores del nou blog : Lluïsa Font i Conxita Parcerisas



L'intent d'enderrocar la Casa Lluvià de Manresa


Aquest nou web de Joaquim Aloy (memoria.cat) recorda el capítol més negre de la història de la Casa Lluvià, el magnífic edifici modernista de Manresa que enguany compleix cent anys: l’intent premeditat de destrucció de què va ser objecte a finals del franquisme i als primers anys de la transició política com a conseqüència de l’especulació immobiliària. S’hi poden veure fins a 30 imatges de les destrosses, que posen de manifest la gravetat d’aquell atemptat arquitectònic. Feliçment, el primer Ajuntament democràtic va poder salvar l’edifici (l’any 1979) i ara acull la seu de la delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.


 


web del escriptor manresà Josep Maria Planes i Martí
Aquest web està dedicat a un personatge excepcional: el manresà Josep Maria Planes i Martí (1907-1936), un escriptor brillant, innovador, avançat a la seva època i un dels millors periodistes de Catalunya.



En aquest web s’apleguen diversos treballs sobre la República,
la Guerra Civil i el franquisme a Manresa
.
Passeig per la Manresa del passat.
Aquest web recull prop de 300 imatges de la Manresa de finals del segle XIX i primer terç del segle XX. La majoria van aparèixer publicades l’any 1996 en un dels volums de la “Història Gràfica de Manresa”. D’altres són inèdites.
" Un passeig per la nostàlgia i el record. "


Estrena del documental

" Viure en una dictadura "

1939 -1959

El dimecres 28 de març de 2007 es va estrenar el documental

Auditori de la Fundació de la Caixa de Manresa - Plana de L'Om-5

 
La República a Manresa en un clic (1931-1936)
 
Aquest web tracta sobre la II República a Manresa (1931-1936) i ofereix nombrosos recursos gràfics i documentals d’aquest període.
 
Segurament aquest constituirà un dels esforços més grans i innovadors que s’hagi fet mai en un municipi pel que fa a la recerca, agrupació i divulgació dels documents de l’època de la República.
 
Aquest treball s’ha realitzat amb motiu del 75è aniversari de la proclamació de la II República, com una aportació sistemàtica i actualitzada des de l’escala local i/o comarcal que enriqueix el coneixement de la història global d’un període transcendental del segle XX, alhora que en facilita la seva comprensió i consulta mitjançant una utilització senzilla i pràctica de les noves tecnologies.

Els Morts de la Guerra Civil a Manresa 1936-1939

Estrena del documental
" Entre el soroll i el silenci "
Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939)

Imatge de les germanes Maria i Marina Gibert i Rubinat, que foren mortes, a l'edat de 12 i 11 anys, respectivament, a la Pujada Roja, quan corrien cap a casa seva intentant fugir de les bombes de l'aviació Franquista durant el primer bombardeig aeri a Manresa, el 21 de desembre de 1938. (Col.lecció familiar)
Novetat !!


Amb motiu del 70è aniversari dels bombardeigs a Manresa, el web "Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39)", ha renovat completament el seu disseny i ha ampliat notablement els seus continguts. Ara, a més del mapa de les bombes, la relació de les víctimes mortals, els textos explicatius i els 30 vídeos dels testimonis dels fets i de familiars de les víctimes, el web ofereix:

    - Més de 100 documents -tots ells inèdits i molts d'un gran interès històric- procedents dels arxius de Manresa, Àvila, Villaviciosa de Odón i Roma. Cal destacar especialment els que es refereixen a informacions de l'espionatge franquista sobre els objectius de Manresa que calia bombardejar. També a informacions confidencials de l'aviació italiana i de la Legió Còndor.
     - L'opuscle titulat "Bombes franquistes sobre Manresa" (en format pdf)
    - El dossier didàctic del documental sobre els bombardeigs, també en format pdf
    - La gravació d'un testimoni d'excepció del primer bombardeig, la manresana Eugènia Cañellas.


Us fem saber també la nova adreça del web :http://www.memoria.cat/bombardeigs
Una web per no oblidar

Darrera de cada nom de soldat mort de la Guerra Civil (1936-39) hi ha la història d’una vida humana. Una vida jove, amb tots els projectes i il·lusions propis de l’edat. Una guerra que ells no havien provocat els la va segar en sec.

Joaquim Amat-Piniella,

Autor de K.L.Reich


"A la "nova Europa",
forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols antifranquistes no tenien altra plaça que la d'un pot de cendres..."


Abril de 2005, Surten a la llum 4 cartes inèdites de Joaquim Amat-Piniella,

d’un gran valor testimonial


Aquesta web ofereix els textos, les imatges, els documents i els manuscrits inèdits de l'exposició "Joves i Republicans.

La República a Manresa (1931-1936)", que organitzà l'Ajuntament de Manresa i el Centre d'Estudis del Bages, amb motiu del setantè aniversari de la proclamació de la República.


Joves i Republicans

 

El Museu comarcal de Manresa estrena una nova web
Recomana aquesta pàgina
 
 
Història i tradicions de Manresa (web ajuntament de Manresa)( imatges - webs - documents sonors ... )
Memòries del Segle XX ( projecte que proposa fer un recull de les memòries i el coneixement de les persones grans ......)
l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa
Museu Comarcal de Manresa
Museu Comarcal de Manresa ( Diputació de Barcelona)
Centre d'estudis del Bages
Arxiu Hist. Ciències de la Salut " Simeó Selga i Ubach "
Arxius
Biblioteca del Casino
Museus
Manresa
Documents electrònics d'autors i temes Bagencs
La vida quotidiana a la Manresa del s.XIV
Viquipèdia Manresa ( Català )
Viquipedia Manresa ( Castellà )
Memoria.cat
Hemeroteca de la Vanguardia Online, des de l'any 1881
Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

La Seducció de Manresa - Web Ajuntament de Manresa


A Catalunya :
Arxiu Nacional de Catalunya
Museu d'Història de Catalunya
Museus al Barcelonés (Diputació de Barcelona)
 
Biografies :
Biografias y vidas (castellà)
Buscabiografias.com (castellà)
Biography on A&E (anglés)
Biographical Dictionary (anglés)
 
 
 
     
 
 


Recomana aquesta pàgina a +1 de Google :
 
 


Guia de Manresa - Passsatge Vilaseca Garriga C, 08241, Manresa (Bages , Catalunya ) - Telèfon: + 34 608795843 - E_ mail : guia@guiamanresa.com
GuiaManresa.com
   
Directe a :
Copyright © 2000 - 2017 - (tots els drets reservats)
www.guiamanresa.com / www.manresaguia.com / www.guiamanresa.cat / www.guiamanresa.net / www.guiamanresa.eu / www.guiamanresa.es