"Remoure el fang.
Escriure a poc a poc la història de la pell,
aquest gest a l'ull, un clotet al genoll,
la corba del múscul, i la mà lassa.
Et brillaven les nines mirant-te-la néixer,
i el color de les mans barrejat amb aquell cos, que se t'escolava pels dits,
et feia gran de mica en mica, immens sobre el meu rostre bocabadat.
És l'obra. Deixar que corri la sang pels camins del somni
- el somni que tant de temps persegueixes -,
i fer-te omnipresent a l'ombra del bronze,
en la tebior del guix i la fresca sensualitat del marbre."
Emili Martínez,
28 de juny de 1983 |
 |
Escultures