Divendres s’inaugura la Festa de la Verema que s’allargarà tot el cap de setmana, #Bages

Divendres s’inaugura la Festa de la Verema que s’allargarà tot el cap de setmana

-Avinyó acollirà la inauguració que a partir d’enguany serà itinerant

-Dissabte al matí la festa es trasllada a la Finca Urpina de Sant Salvador de Guardiola

-Durant la resta de cap de setmana Artés acollirà els principals actes de la festa

Aquest divendres s’inaugurarà oficialment la 23a edició de la Festa de la Verema del Bages. I ho farà a la localitat d’Avinyó, ja que existeix la intenció que cada any un municipi amb celler de la DO Pla de Bages pugui acollir l’acte inaugural.  La Festa seguirà el dissabte al matí a la finca Urpina d’Ampans, a Sant Salvador de Guardiola, i on s’oferiran tot tipus d’activitats lúdiques. Ja a la tarda els actes es concetraran a la plaça Major d’Artés amb l’activitat Tastos amb Ritme, on es maridarà gastronomia i vi de la DO, amb bona música en directe. Diumenge els cellers de la DO estaran representats tots a la plaça Major d’Artés, envoltats de la fira d’artesania i activitats lúdico culturals, a més de la tradicional aixafada de raïm popular  i la baixada a la vinya.

Inauguració

En la presentació de la Festa de la Verema, que s’ha fet a la finca Matacans, on la vimnya n’és la protagonista, l’alcalde d’Artés, Ernest Clotet, ha assegurat que tot i enguany se celebra la  23 edició “la Festa de la Verema encara té molt potencial que s’ha d’anar explotant i obrint a la comarca”, per això el fet d’una inauguració al poble veí d’Avinyó que comptarà amb una visita al celler Abadal i a la casa pairal Cal Verdaguer.

L’alcade d’Avinyó, Eudald Vilaseca, assegura que la itinerància de la inauguració “servirà per acostar més la Festa de la Verema del Bages”.

Un producte arrelat i una festa popular

Des del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages la seva secretària Eva Farré ha volgut destacar la importància que té que la comarca celebri “una festa popular al costat d’un producte tant arrelat”.  Farré te clar que la Festa “ha de contribuir a la restauració i el turisme d’Artés i en consonància a la comarca del Bages”. 

Farré també ha aprofitat per recordar que enguany ha estat “un bon any de verema”

Dissabte al matí a la finca Urpina i tot el cap de setmana a Artés

La Finca Urpina de Sant Salvador de Guardiola, d’Ampans, serà l’escenari principal de la festa durant el matí que inclourà una caminada, bicicletada, jocs, tirolines, tallers de most i “aquest any com a novetat farem uns tastos de formatges Muntanyola, que són d’Ampans, acompanyats de bons vins”, ha explicat Mariona Camps, en representació d’Ampans.

Ja dissabte a la tarda vespre l’activitat es portarà a la Plaça Major d’Artés, que com sempre, serà l’escenari dels actes més tradicionals com els tastos amb ritme i l’aixafada popular de raïm i la baixada a la vinya.

Peu Foto: (D’esquerra a dreta: Ernest Clotet, alcalde d’Artés; Mariona Camps, Ampans; Eudald Vilaseca, alcalde d’Avinyó, Eva Farré, Secretaria Consell Regulador DO Pla de Bages)

 

Nota de premsa Meandre #Manresa#Bages 27-11-2016

Nota de premsa Meandre 27-11-2016

meandre

La societat Catalana d’Ordenació del Territori s’adhereix a  la nova Declaració de l’Agulla 2016

Amb aquesta signatura, ja són 25 les entitats adherides a la nova Declaració que referma els valors expressats a la Declaració de l’Agulla de 2003.

El nou document impulsat per la FAVM i Meandre té la voluntat de sumar en l’objectiu de donar una empenta definitiva a l’execució del projecte d’ampliació del parc i adequació de l’entorn del mateix per blindar definitivament tot l’àmbit, d’implantacions contraries als objectius i valors del Parc de parcs supramunicipal de la comarca del Bages.

La signatura de la societat s’afegeix  a les 24 adhesions més lliurades al Consorci de l’Agulla i als alcaldes de Manresa i Sant Fruitós.

Meandre

> Web Meandre Manresa

Recepta: carbassons rodons de mengem de l’hort

Com ja sabeu, a mengemBages ja tenim producte propi gràcies al projecte mengem de l’hort, un espai d’horta que podeu trobar a prop del Parc de l’Agulla de Manresa que estem convertint en ecològic.
Ara estem collint uns carbassons rodons que són espectaculars. Vam penjar al facebook la foto i des de llavors la recepta de com fer aquests carbassons s’ha convertit en una demanda. Per tant, aprofitem el nostre blog per explicar-vos

com els hem fet:

Ingredients:
Carbassons rodons de mengem de l’hort, un per cada comensal
Per tres carbassons.

½ pebrot verd
½ pebrotvermell
1 ceba tendra petita
l’interior del carbassons
3 pasgtanages petites
100 grams de búlgur (l’hem trobat a Tot a Pes, del carrer Sant Miquel de Manresa)
Sal marina
Pebre negre
Cúrcuma
Curri
Herbes aromàtiques
Oli d’oliva verge Extra
Aigua
Formatge ratllat (opcional)

1-buides el carbassó cru amb una cullereta vigilant que no es trenqui.
2-Els carbassons, un cop buits, es couen al vapor durant 5 minuts. Es retiren i es deixen refredar
3-En una paella s’hi posa raig d’oli d’oliva verge extra i s’hi afegeixen totes les verdures tallades ben petites.
4-Mentre tant en un caçó s’hi posa el doble d’aigua que de búlgur, es posa a bullir l’aigua amb sal i herbes aromàtiques fins que arrenqui el bull.
5-Un cop l’aigua bull s’hi afegeix el bulgur i es deixa coure cinc minuts. Es retira del foc i es deixa que el bulgur acabi d’absorvir l’aigua
6-Mentre això passa hem cuit les verdures a la paella i un cop han tret l’aigua hi afegim un polsim de sal, una cullerada de postres de cúrcuma i una cullerada de postres de curri.
7-quan ja s’ha begut l’aigua hi afegim el bulgur i es deixa coure tot junt durant 2 minuts.

Amb això farcim els carbassons i els posem a gratinar amb formatge ratllat, o pa torrat, o llevadura de cervesa.

El farcit també es pot fer amb quinoa, cus cus, mill, arròs o amb el que trobeu al rebost.

Enramades a Sallent

Les Enramades de Sallent condueixen el visitant a un viatge oníric

Enremades a SallentLa festa ha estat declarada d’Interès Turístic i Festa Tradicional d’Interès Nacional | La tradició de enramar els carrers es transmet de generació en generació des de fa 600 anys

El Corpus a la localitat de Sallent és una festa especial i singular. Els veïns engalanen els seus carrers amb diferents motius. Es tracta de la tradicional festa de les Enramades. Endinsar-se en els carrers del nucli històric de Sallent durant aquests dies és fer un viatge oníric on qualsevol material acaba convertint l’espai públic en un autèntic museu, en una obra d’art efímera que ha tingut ocupats, durant molts mesos, als veïns de cadascun dels carrers i que durant la festa de les Enramades els permet expressar amb orgull que ells són veïns de Sallent.

Enremades a SallentLes enramades són una festa declarada d’Interès Turístic i Festa Tradicional d’Interès Nacional. Un passeig pels seus carrers durant aquest cap de setmana explica i justifica el per què d’aquestes distincions. En el seu discurs inicial de la festa l’alcalde de Sallent, David Saldoni, explica que “Sallent és un poble que vol projectar a l’exterior, que vol que la gent ens visiti i per aquest motiu les Enramades són una festa tan important per a nosaltres”.

Festa antiga

La tradició d’enramar els carrers passa de pares a fills des de fa ja més de 600 anys quan els veïns engalanaven els seus carrers per a rebre a la processó del Corpus. En realitat s’ha trobat documentació des del segle XII.

Els actes

L’entitat Amics de les Enramades de Sallent són els encarregats d’organitzar la part més espectacular i diferenciadora de la festa, l’enramada dels carrers. En concret els carrers engalanats són la de Sant Bernat, Embotits, Clos, Verge de Fussimanya, cós, plaça de la Verdura, Sant Esteve, Plaça Joan Vilaseca, Unió, Àngel Guimerà i la plaça de la Vila.

A tot aquest circuit l’acompanya un complet programa d’actes que inclou concerts, sardanes, balls de gegants, teatre, puntaires i moltes altres activitats

Carles Jòdar
Periodista de La Vanguardia i cap de comunicació de mengemBages

Sallent – GuiaManresa

Programa enramades 2013 (AJ Sallent)

 

La Patum de Berga, la festa que marca el calendari al municipi.

La plaça de Sant Pere es converteix en l’eix central de la festa des de dimecres i fins diumenge | Els veïns de Berga defineixen la festa com un sentiment, una vivència única probablement indescriptible.

La Patum de Berga no és simplement una festa. La Patum és un sentiment. Aquest dimecres arrenca la festa més popular del Corpus Crhisti, la que es  viu a Berga. “El document més antic trobat a l’arxiu de Berga i que parla d’aquesta festa és de l’any 1621 i des de llavors la seva essència s’ha mantingut inalterable”, explica l’historiador Ramon Felipó. A Berga la Patum es viu durant tot l’any. Les escoles utilitzen la festa com a eix temàtic per treballar contingut curricular, existeix entre els veïns un calendari no oficial que marca els mesos de l’any en funció de la festa. “Deixarem de parlar de la maleïda crisi i viurem al màxim la Patum”, explica Salvador Vinyes, autor del logotip oficial de la festa. A partir de dimecres l’alcalde de Berga, Juli Gendrau, passarà a manar només de forma oficiosa a la ciutat, “el poder passa al poble i als caps de colla”, explica Vinyes. La Patum és més que una festa, és una experiència, una vivència única, probablement indescriptible.

Amb la cercavila del migdia i la nit del dimecres-que altera anualment el seu recorregut en funció d’on tenen el domicili dels administradors de la festa- arrenquen els dies més intensos de Patum, tot i que al municipi ja fa dies, fins i tot setmanes, que es respira Patum.

La plaça de Sant Pere es converteix en l’eix neuràlgic de la festa. Aquí se celebren les Patum de Lluïment del migdia, fins diumenge (incloent la infantil de divendres) i les Patum completes de dijous i diumenge a la nit.

Patum de Berga

Els salts de la Patum

Un salt de Patum inclou una estructura inalterable en la que cadascuna de les comparses llueix la seva representació teatral i el seu ball, sempre en el mateix ordre: els Turcs i Cavallets, les Maces, els Guites, l’Àliga, els Nans Vells, el Gegants i els Nans Nous. Tots els balls tenen una música pròpia que sona en directe i que la multitud coreja i balla a l’uníson. Les completes de dijous i diumenge inclouen també el famós salt de Plens, probablement la imatge més característica i coneguda de la festa berguedana. Els Plens són uns personatges (un centenar) abillats amb herba de vidalba i que porten fuets al cap i la cua que esclaten després de diversos minuts de produir les espurnes carabasses que cremen a la multitud que s’aplega a la plaça. Les representacions finalitzen amb els Tirabols, on la gent gira al voltant de la plaça al ritme de la música i en sentit contrari a les agulles del rellotge i que acaben fins que la multitud -o els músics- està exhausta.

Patum ! Patum ! Patum !

Una festa de rituals

La Patum és una festa que difícilment es pot veure, només es pot viure. “No cal seguir un programa d’actes. “Si segueixes la cercavila al final et perds, però tots els racons de la ciutat emanen festa”, assegura Salvador Vinyes. Tot, en Patum, és ritual: vestir els Plens, amb càntics dels vestidors a Sant Ceferino, beure la tradicional barreja, emetre un silenci sepulcral quan apareix el Àliga a la plaça i més, molts rituals més.

Serveixi com a exemple la popularment coneguda com a ‘Patum dels borratxos’, en què els participants, de matinada, quan ja no queda cap acte oficial, segueixen cantant i ballant les tradicionals tonades de la festa i converteixen qualsevol artefacte en una comparsa.

Berga, els seus veïns i els milers de visitants viuen intensament la Patum, una festa declarada per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des de l’any 2005.

Carles Jòdar
Periodista de La Vanguardia i cap de comunicació de mengemBages

El Bergueda – GuiaManresa

 

El producte de proximitat, una història d’amor

El producte de proximitat, una història d’amor

Productes de proximitatCada vegada més els productes locals i de proximitat estan presents en l’imaginari col·lectiu. I més en el cas de la comarca del Bages on la qualitat i la varietat de la producció és força elevada. Algú pot pensar que és una moda. En realitat, parlar d’aliments de proximitat el que fa és recuperar una forma de consumir que probablement no s’havia d’haver perdut. I gairebé tothom coincideix a dir que, en general, amb el producte de proximitat estem aportant salut, equilibri, sostenibilitat. Aquests són uns adjectius que gairebé són indissociables al producte de proximitat en molts dels articles que he llegit.

Avui, però, vull fer incidència en una de les qualitats que habitualment no s’expliquen obertament. Parlo d’Amor, així, en majúscula.

Cap productor ha d’amagar que darrera dels seus productes hi ha una forma de guanyar-se la vida. Però en realitat hi ha una cosa més important que això, darrera de cada producte hi ha una forma de vida, d’entendre la vida, més enllà del temps que ens ha tocat viure. Matoners, pagesos, formatgers, carnissers, flequers, vinaters, apicultors…. Tots els productors que he conegut tenen una característica comú: l’Amor absolut per la feina que fan. Un Amor que projecten a cada un dels productes que elaboren i que comercialitzen.

Quan m’han demanat –com és el cas- articles sobre el producte local sempre he pensat que els podria enfocar des de molts punts de vista. Podria parlar de tots els seus avantatges i de la seva qualitat i també podria fer-ho de la maleïda crisi econòmica que ens està fent agafar consciència de consumir el producte de casa, el producte d’aquí..

Però, insisteixo, els productes locals tenen una cosa molt més important que tot això, un valor afegit que no tenen alguns altres: estan fets amb molt d’Amor, el mateix que amara la taula cada cop que els serveixes.

I tot això fa que el producte de proximitat sigui insubstituïble. No ho dubteu ni un sol instant, us ho asseguro, darrera de cada un dels productes de proximitat existeix una autèntica història. Una història d’Amor.

Carles Jódar

Coordinador de la secció Bages de La Vanguardia digital

>> Alimentació a www.guiamanresa.com

El frontal florentí que es guarda a la Seu de Manresa podria ser el més important del món – Carles Jódar

El frontal florentino “más importante del mundo” se guarda en  malas condiciones en la Seu de Manresa

Una tesis doctoral de la Universidad de Florencia  afirma que el frontal “podría cambiar la historia del arte del dibujo del siglo  XIV”      | El frontal está guardado en una caja de  madera en una sala que no reúne las condiciones adecuadas.

Frontal Florentí

Frontal Florentí a la Seu de Manresa

En una desangelada sala del museo de la Seu de Manresa, que ofrece una triste imagen  de espacio poco cuidado, se encuentra un espectacular y  magnífico frontal florentino “que  podría cambiar la historia del arte del dibujo del siglo XIV”. Esta es la  opinión que mereció, por parte de los profesores, la tesis valorada en cum laude  que la historiadora italiana Elena Chiti realizó para la facultad de la historia  del arte de Florencia. Esta tesis afirma que el frontal que se guarda en manresa  podría ser el “más importante del mundo”, pero está mal guardado.

La tesis doctoral de Elena Chiti ha abierto la caja de pandora sobre el  frontal florentino que se guarda en el decrépito museo de la Seu de Manresa. El  Frontal fue bordado en Florencia en la primera mitad del 1300 y fue elaborado  por Geri Lapi. Se usó por primera vez en la consagración de la Seu de Manresa en  1353 con la presencia del rey Pedro III, según explica en su blog el experto  en arquitectura medieval, Jaume Espinalt.

El Frontal se encuentra en el fondo de la sala del museo, al que únicamente  se puede acceder a través de una escalera de caracol. Está colgado y tapado por  una caja de madera. Espinalt afirma: Cada vez que se abre la caja “el corazón da  un vuelco porque temes que caiga el cristal de tres metros de largo que cubre el  frontal y que estropee la pieza. Y puede ser que algun día pase”, explica  contrariado Espinalt.

¿El mejor frontal del mundo? Tal y como explica Espinalt,  a lo largo de la historia se habrán bordado muchos frontales “pero pocos han  llegado a nuestros días”. Hasta ahora el frontal más conocido es uno firmado por  Jacopo di Cambio que está expuesto en la Galería de la Academia de Florencia  (donde se guarda el David de Miguel Ángel), pero la tesis de Chita, confirma que  el de Manresa “supera el nivel” del expuesto en la prestigiosa sala  italiana.

Exponerlo en Florencia Después de leer la tesis, Daniela  Parenti, subdirectora de la Galería de la Academia de Florencia, se mostró muy  interesada en poder exponer en su museo el frontal florentino de Manresa. Pero  sus demandas, hasta ahora, sólo han recibido silencio.

Ningún futuro concreto De momento el futuro más inmediato  de esta pieza es seguir en el ostracismo. Así lo han confirmado sus  propietarios, el episcopado de Vic, que entiende que es una pieza única pero que  la coyuntura económica no les permite encontrar un espacio adecuado para  exponerlo, entendiendo que tal y como está guardado actualmente el frontal “no  corre peligro”, según afirman desde el episcopado. Por su parte el Ajuntament de  Manresa reconoce que la sala donde se guarda el frontal es “poco accesible y no  guarda las condiciones de conservación óptimas”. Aseguran que “el propietario es  el episcopado. Nosotros podemos opinar, pero no podemos decidir”, según explica  el regidor de Cultura, Joan Calmet, que apuntilla que el consistorio estaría de  acuerdo en adecuar un espacio para exponer lo que Calmet llama “los tesoros de  la Seu”, entre los que se ecuentran el frontal florentino, las arcas de los  cuerpos santos de Santa Inés, Sant Fruitós y San Mauricio o la talla románica  del Santo Cristo

Carles Jódar

Coordinador de la secció Bages de La Vanguardia digital

La Seu de Manresa